Bloc de Moisès Rial referenciat de LLIBERTATS. Hemeroteca any 2005. Per posar en contacte: llibertats@gmail.com

25 de novembre 2005

La Patum, Patrimoni oral i immaterial de la humanitat!

A Berga i al conjunt del Berguedà estem d´enhorabona, la noticia ja està confirmada .
Per qui encara no la conegui , us passo un resum fet per l´historiador d´Avià, i estudiós de la Patum, l´Albert Rumbo, que va servir com a argumentari històric usat des d´ERC en el tràmit parlaemntari perquè fos la candidatura única a nivell d´estat, al "Congreso de los diputados", i deia així:


LA PATUM DE BERGA
· Antecedents històrics
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.
Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Anaren perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació i, conseqüentment, desvirtuant-se, quedant de les representacions sols les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part a la Processó, que posteriorment derivaren en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l’actual Patum. Aquestes mostres, que es concentraven abans i després dels actes religiosos, van néixer amb un caràcter clarament civil, de manera que la Bulla va acabar essent al poder terrenal el que la Processó era al poder celestial.
Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingit degut a les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII. D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles.
Així, doncs, La Patum és l’única celebració derivada de les antigues representacions que desfilaven a les processons del Corpus medieval que s’ha conservat. A través d’ella, la ciutat de Berga ha mantingut tots aquests elements tradicionals de molt antic, i la celebració s’ha anat adaptant, gradualment, al pas del temps, modernitzant-se i actualitzant-se alhora que mantenint l’essència de la qual fou dotada en els seus orígens.
· Valors històrics, socials i culturals de la celebració
Són molts i diversos els trets remarcables d’una celebració amb més de sis-cents anys d’història com és La Patum, més si tenim en compte que La Patum per ella mateixa ja és un fet remarcable, doncs ha esdevingut una manifestació única dins el panorama festiu mundial. Els més destacats, però, serien els següents:
1.- Antiguitat de la festa i els seus elements

El primer tret remarcable de La Patum és l’antiguitat mateixa de la festa. Cal suposar que el Corpus a l’antiga vila de Berga degué començar a celebrar-se durant el primer terç del segle XIV (segurament entre 1320 i 1333). Derivada d’aquestes primeres celebracions del Corpus medieval en naixeria la Bulla (nom antic de La Patum), l’origen de la qual cal situar-lo amb tota seguretat durant el darrer quart del segle XIV (1375-1400).
La casualitat de la història ha fet que les primeres referències conservades sobre la representació ens remuntin al segle XV. L’any 1454 trobem la que ens situa per primera vegada la celebració del Corpus a Berga, i el 1472 la que ens parla dels primers entremesos que concorrien a la processó i que amb els anys acabaran conformant La Patum. A més, en aquesta darrera cita hi trobem esmentada una de les representacions més antigues de la Península Ibèrica referida a un Sant Cristòfol gegantí dels que desfilaven a les processons medievals.
D’altra banda, cal remarcar també l’antiguitat dels elements que formen La Patum. Totes les comparses que figuren a la representació, sense que se’n reservi cap, sobrepassen els cent anys d’antiguitat. Alguna, com el cap de la Guita Grossa, ja es trobava documentada al primer terç del segle XVII, i l’Àliga, construïda l’any 1756, és la més antiga de Catalunya.
2.- Continuïtat de la tradició

La Patum ha mostrat al llarg dels segles una continuïtat extraordinària en la tradició. Diversos dels actes que conformen la festa es mantenen, pràcticament invariables, fa segles i segles, la qual cosa ha ocasionat el manteniment d’antigues tradicions en un marc de renovació constant que adapta la festa a les exigències actuals. En aquest sentit, La Patum manté la dualitat modern-antic, la qual cosa fa que els patumaires se sentin identificats amb la tradició heretada dels avantpassats i que a la vegada les noves generacions trobin a la festa elements actuals. En aquest sentit, la festa s’adapta a les exigències actuals alhora que manté viva la seva essència primigènia més de sis-cents anys després.
El fet que La Patum no se celebri fora de Berga, que les representacions no tinguin lloc fora del seu marc natural (plaça de Sant Pere i carrers del casc antic) i que sempre es representi per les mateixes dates (setmana de Corpus) han ajudat molt al manteniment d’aquesta tradició.
3.- Elements únics i singulars

Entre els elements que singularitzen La Patum cal destacar-ne cinc per la seva transcendència.
3.1.- El marc natural: La Patum ha mantingut el seu marc natural a través dels segles. La plaça de Sant Pere i els carrers del casc antic representen un escenari gairebé fet a mida per a la representació, de manera que, sense aquest ambient únic, La Patum no fora la mateixa.
3.2.- El factor humà de la participació: Un altre element clau és el de la participació. La Patum és, per sobre de tot, una festa participativa. No es tracta d’una festa on el públic esdevé un simple espectador, sinó que la gent participa activament en la celebració. La gent “fa” Patum, sense necessitat de dur cap comparsa. Sense aquesta participació activa, La Patum tampoc seria la mateixa. És per això que La Patum és una festa que s’ha de veure, però sobretot s’ha de viure; perquè La Patum acaba essent una vivència per a tots els que hi participen.
3.3.- La Guita: Es tracta de la Mulassa que participa a La Patum, però a diferència de la resta de mulasses catalanes, la Guita de Berga ha mantingut la forma original d’aquest antic entremès: cos de mula, coll de girafa i un cap més o menys feréstec. És per això que cap altra Mulassa és com la de Berga; la qual cosa fa que sigui un element únic dins el bestiari festiu català. Aquest fet s’explicaria perquè davant les prohibicions civils i eclesiàstiques del segle XVIII totes les Mulasses catalanes acabaren desapareixent amb l’única excepció de la de Berga.
3.4.- Els Plens: Són també una comparsa genuïnament berguedana, que no es troba en cap més població catalana. Molts indrets gaudeixen de Diables, però enlloc més presenten la forma, els atributs, el tipus de fuets i les reminiscències vegetals com a Berga. En aquest sentit, els Plens destaquen per dos motius; per haver mantingut vives a través dels segles reminiscències de cultes pagans de caràcter agrari i per haver esdevingut el major espectacle de La Patum, amb la plaça a les fosques i mil fuets cremant alhora. Són cinc minuts intensos com pocs.
Els Plens berguedans serien uns Diables que podrien derivar d’antigues divinitats autòctones, divinitats vegetals ancestrals, i que fusionaren els dos tipus de culte religiós: el vegetal i l’igni o de culte al sol per mitjà del foc. És per aquest motiu que es pot veure en els Plens uns personatges a mig camí entre els homes del bosc i els dimonis, talment com si es tractés d’un híbrid o d’un homínid dantesc a mig evolucionar.
3.5.- El Tirabol: És el punt final de La Patum. El Tirabol és l’esclat màgic patumaire; el moment en què Berga festeja el fet d’haver repetit el seu miracle anual. Es tracta d’un moment de comunió ritual que també s’havia documentat a diverses poblacions i que Berga continua mantenint viu actualment.

4.- La concepció festiva mantinguda al llarg dels segles
Tal com dèiem en parlar de la continuïtat de la tradició, moltes antigues consuetuds de La Patum s’han mantingut vives des de l’Edat Mitjana i fins a l’actualitat. Entre totes elles cal destacar dos elements que han mantingut aquesta primitiva concepció festiva: el ple de l’Ascensió i els salts de Patum pels regidors.
Pel que al primer respecta, el manteniment de la concepció festiva queda més que demostrat en el fet que l’Ajuntament es reuneixi anualment per decidir un esdeveniment que a priori tothom sap que s’acabarà produint. El ple ha perdut tot el valor que antigament havia tingut; però es manté la seva celebració anual.
El segon, en canvi, té la mateixa vigència que tenia sis-cents anys enrera perquè de fet en ell es troba l’origen de la festa. L’origen de La Patum no és cap altre que la posada al servei del poder civil de tots aquells entremesos que ja retien honors a l’Eucaristia i al poder religiós. Els salts de Patum s’instituïren per homenatjar al poder civil, i a l’actualitat, més de sis-cents anys després, el batlle i els regidors continuen essent homenatjats cada any.
· Conclusions
La Patum és la festa dels sentits, un espectacle per fruir a la vegada que es copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat que, durant sis segles, ha tingut en la festa un element d’unió i cohesió ciutadana. És un dels elements de gaudi moderns, celebrat en rememoració de les heroiques gestes dels avantpassats. La Patum és una festa viva i, com a tal, canviant, i aquesta és, indubtablement, la millor garantia de supervivència que pot tenir una representació d’origen medieval al tombant del segle XXI. Si no fos així, perillaria d’acabar desapareixent irremissiblement.
La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és a l’actualitat una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. Tots els grans folkloristes i historiadors de les nostres tradicions (Amades, Capmany, Curet, Fàbregas, etc.) han coincidit en descriure-la com una festa única, un veritable patrimoni cultural i festiu i un dels grans testimonis supervivents del teatre religiós medieval. En definitiva, un autèntic patrimoni que, entre tots plegats, hem de preservar.

Enllaços d´interès:
http://www.ajberga.es/lapatum/index_c.html

http://www.bergueda.com/lapatum/

En castellà , de turisme, aquí.

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici