La Patum, Patrimoni oral i immaterial de la humanitat!

A Berga i al conjunt del Berguedà estem d´enhorabona, la noticia ja està confirmada .
Per qui encara no la conegui , us passo un resum fet per l´historiador d´Avià, i estudiós de la Patum, l´Albert Rumbo, que va servir com a argumentari històric usat des d´ERC en el tràmit parlaemntari perquè fos la candidatura única a nivell d´estat, al "Congreso de los diputados", i deia així:


LA PATUM DE BERGA
· Antecedents històrics
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.
Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Anaren perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació i, conseqüentment, desvirtuant-se, quedant de les representacions sols les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part a la Processó, que posteriorment derivaren en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l’actual Patum. Aquestes mostres, que es concentraven abans i després dels actes religiosos, van néixer amb un caràcter clarament civil, de manera que la Bulla va acabar essent al poder terrenal el que la Processó era al poder celestial.
Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingit degut a les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII. D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles.
Així, doncs, La Patum és l’única celebració derivada de les antigues representacions que desfilaven a les processons del Corpus medieval que s’ha conservat. A través d’ella, la ciutat de Berga ha mantingut tots aquests elements tradicionals de molt antic, i la celebració s’ha anat adaptant, gradualment, al pas del temps, modernitzant-se i actualitzant-se alhora que mantenint l’essència de la qual fou dotada en els seus orígens.
· Valors històrics, socials i culturals de la celebració
Són molts i diversos els trets remarcables d’una celebració amb més de sis-cents anys d’història com és La Patum, més si tenim en compte que La Patum per ella mateixa ja és un fet remarcable, doncs ha esdevingut una manifestació única dins el panorama festiu mundial. Els més destacats, però, serien els següents:
1.- Antiguitat de la festa i els seus elements

El primer tret remarcable de La Patum és l’antiguitat mateixa de la festa. Cal suposar que el Corpus a l’antiga vila de Berga degué començar a celebrar-se durant el primer terç del segle XIV (segurament entre 1320 i 1333). Derivada d’aquestes primeres celebracions del Corpus medieval en naixeria la Bulla (nom antic de La Patum), l’origen de la qual cal situar-lo amb tota seguretat durant el darrer quart del segle XIV (1375-1400).
La casualitat de la història ha fet que les primeres referències conservades sobre la representació ens remuntin al segle XV. L’any 1454 trobem la que ens situa per primera vegada la celebració del Corpus a Berga, i el 1472 la que ens parla dels primers entremesos que concorrien a la processó i que amb els anys acabaran conformant La Patum. A més, en aquesta darrera cita hi trobem esmentada una de les representacions més antigues de la Península Ibèrica referida a un Sant Cristòfol gegantí dels que desfilaven a les processons medievals.
D’altra banda, cal remarcar també l’antiguitat dels elements que formen La Patum. Totes les comparses que figuren a la representació, sense que se’n reservi cap, sobrepassen els cent anys d’antiguitat. Alguna, com el cap de la Guita Grossa, ja es trobava documentada al primer terç del segle XVII, i l’Àliga, construïda l’any 1756, és la més antiga de Catalunya.
2.- Continuïtat de la tradició

La Patum ha mostrat al llarg dels segles una continuïtat extraordinària en la tradició. Diversos dels actes que conformen la festa es mantenen, pràcticament invariables, fa segles i segles, la qual cosa ha ocasionat el manteniment d’antigues tradicions en un marc de renovació constant que adapta la festa a les exigències actuals. En aquest sentit, La Patum manté la dualitat modern-antic, la qual cosa fa que els patumaires se sentin identificats amb la tradició heretada dels avantpassats i que a la vegada les noves generacions trobin a la festa elements actuals. En aquest sentit, la festa s’adapta a les exigències actuals alhora que manté viva la seva essència primigènia més de sis-cents anys després.
El fet que La Patum no se celebri fora de Berga, que les representacions no tinguin lloc fora del seu marc natural (plaça de Sant Pere i carrers del casc antic) i que sempre es representi per les mateixes dates (setmana de Corpus) han ajudat molt al manteniment d’aquesta tradició.
3.- Elements únics i singulars

Entre els elements que singularitzen La Patum cal destacar-ne cinc per la seva transcendència.
3.1.- El marc natural: La Patum ha mantingut el seu marc natural a través dels segles. La plaça de Sant Pere i els carrers del casc antic representen un escenari gairebé fet a mida per a la representació, de manera que, sense aquest ambient únic, La Patum no fora la mateixa.
3.2.- El factor humà de la participació: Un altre element clau és el de la participació. La Patum és, per sobre de tot, una festa participativa. No es tracta d’una festa on el públic esdevé un simple espectador, sinó que la gent participa activament en la celebració. La gent “fa” Patum, sense necessitat de dur cap comparsa. Sense aquesta participació activa, La Patum tampoc seria la mateixa. És per això que La Patum és una festa que s’ha de veure, però sobretot s’ha de viure; perquè La Patum acaba essent una vivència per a tots els que hi participen.
3.3.- La Guita: Es tracta de la Mulassa que participa a La Patum, però a diferència de la resta de mulasses catalanes, la Guita de Berga ha mantingut la forma original d’aquest antic entremès: cos de mula, coll de girafa i un cap més o menys feréstec. És per això que cap altra Mulassa és com la de Berga; la qual cosa fa que sigui un element únic dins el bestiari festiu català. Aquest fet s’explicaria perquè davant les prohibicions civils i eclesiàstiques del segle XVIII totes les Mulasses catalanes acabaren desapareixent amb l’única excepció de la de Berga.
3.4.- Els Plens: Són també una comparsa genuïnament berguedana, que no es troba en cap més població catalana. Molts indrets gaudeixen de Diables, però enlloc més presenten la forma, els atributs, el tipus de fuets i les reminiscències vegetals com a Berga. En aquest sentit, els Plens destaquen per dos motius; per haver mantingut vives a través dels segles reminiscències de cultes pagans de caràcter agrari i per haver esdevingut el major espectacle de La Patum, amb la plaça a les fosques i mil fuets cremant alhora. Són cinc minuts intensos com pocs.
Els Plens berguedans serien uns Diables que podrien derivar d’antigues divinitats autòctones, divinitats vegetals ancestrals, i que fusionaren els dos tipus de culte religiós: el vegetal i l’igni o de culte al sol per mitjà del foc. És per aquest motiu que es pot veure en els Plens uns personatges a mig camí entre els homes del bosc i els dimonis, talment com si es tractés d’un híbrid o d’un homínid dantesc a mig evolucionar.
3.5.- El Tirabol: És el punt final de La Patum. El Tirabol és l’esclat màgic patumaire; el moment en què Berga festeja el fet d’haver repetit el seu miracle anual. Es tracta d’un moment de comunió ritual que també s’havia documentat a diverses poblacions i que Berga continua mantenint viu actualment.

4.- La concepció festiva mantinguda al llarg dels segles
Tal com dèiem en parlar de la continuïtat de la tradició, moltes antigues consuetuds de La Patum s’han mantingut vives des de l’Edat Mitjana i fins a l’actualitat. Entre totes elles cal destacar dos elements que han mantingut aquesta primitiva concepció festiva: el ple de l’Ascensió i els salts de Patum pels regidors.
Pel que al primer respecta, el manteniment de la concepció festiva queda més que demostrat en el fet que l’Ajuntament es reuneixi anualment per decidir un esdeveniment que a priori tothom sap que s’acabarà produint. El ple ha perdut tot el valor que antigament havia tingut; però es manté la seva celebració anual.
El segon, en canvi, té la mateixa vigència que tenia sis-cents anys enrera perquè de fet en ell es troba l’origen de la festa. L’origen de La Patum no és cap altre que la posada al servei del poder civil de tots aquells entremesos que ja retien honors a l’Eucaristia i al poder religiós. Els salts de Patum s’instituïren per homenatjar al poder civil, i a l’actualitat, més de sis-cents anys després, el batlle i els regidors continuen essent homenatjats cada any.
· Conclusions
La Patum és la festa dels sentits, un espectacle per fruir a la vegada que es copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat que, durant sis segles, ha tingut en la festa un element d’unió i cohesió ciutadana. És un dels elements de gaudi moderns, celebrat en rememoració de les heroiques gestes dels avantpassats. La Patum és una festa viva i, com a tal, canviant, i aquesta és, indubtablement, la millor garantia de supervivència que pot tenir una representació d’origen medieval al tombant del segle XXI. Si no fos així, perillaria d’acabar desapareixent irremissiblement.
La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és a l’actualitat una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. Tots els grans folkloristes i historiadors de les nostres tradicions (Amades, Capmany, Curet, Fàbregas, etc.) han coincidit en descriure-la com una festa única, un veritable patrimoni cultural i festiu i un dels grans testimonis supervivents del teatre religiós medieval. En definitiva, un autèntic patrimoni que, entre tots plegats, hem de preservar.

Enllaços d´interès:
http://www.ajberga.es/lapatum/index_c.html

http://www.bergueda.com/lapatum/

En castellà , de turisme, aquí.

PUIG-REIG: DE MOMENT SATURNINO, AVIAT MAJORIA D´ERC, RENOVADA

A Puig-reig, ara que tothom ja coneix el pacte personal i que fa pocs dies que ha tingut lloc un fet traumàtic políticament com la moció de censura, i alhora democràtic s´ha demostrat , fins i tot en aquest cas , malgrat la bona tasca feta de gestió durant aquest 10 anys per part d´ERC, com ja es recollia al vídeo distribuït a les darreres municipals, a Puig-reig es respira un catalanisme assenyat, i es va demostrar al transcurs de la mateixa moció de censura.
Malgrat “els cants de sirena” de Ramon Minoves, enlloc d´ocupar-se d´alguns municipis realment conflictius, per cert encapçalats per CIU, que es va a dedicar a escalfar els ànims irresponsablement. I aquest nou “tripartit”, CIU-PP i ...PSC-PSOE? han fet alcalde amb els seus 7 vots a Saturnino Domínguez, que no era ni tan sols el cap de llista del PSC-PSOE, el qual per ben pocs vots gairebé fou superat pel regidor del PP local, Sr. Celestí Ribera, al qual cal recordar-li que a la moció va tenir un dels seus punt àlgics al fer referència a l´alcalde dimissionari, referint-se al Sr. Boatella, quan això a part de fals, si fos cert, no hauria ni tingut lloc la moció de censura , per puntualitzar.
Crec, com molts d´altres que van seguir el ple físicament o per ràdio o veuran per les TV comarcals, l´exposició duta a terme pels diferents partits la més elaborada pel repàs i explicació de l´acció de govern i al debatut pacte personal entre Boatella i Solà, fou la del portaveu d´ERC, Antoni Sáez.
Com ja he reiterat en altres ocasions, com a president comarcal d´ERC en el moment, el pacte entre partits, jo no podia legitimar-lo, ja que un pacte de partit de 2 anys per grup, quan ERC té 4 regidors de moment i PSC amb prou feines 2, no era equitatiu i això va desencadenar fruit del debat del grup municipal d´ERC i el bon feeling polític entre Boatella i Solà, amb el document personal prou conegut i distribuït a Puig-Reig.
Com era d´esperar va haver un nombrós públic assistent, molts d´ells, segurament fins i tot era la seva primera ocasió que trepitjaven la sala de plens de l´ajuntament local, allà on mensualment, cal que no ho oblidin, tenen dret a dir-hi la seva d´allò que ens afecta a tots, als precs i preguntes, com a la majoria de municipis. Molta premsa d´arreu per presenciar un fet mai vist al municipi.
I ara, que després de compartir viatge polític des d´uns inicis fa 10 anys, ERC entrava a governar amb els calaixos buits, que encara era present el record dels efectes i la gestió anterior dels incendis del 1994 , a Espanya governava Aznar i a la Generalitat havia CIU, es va fer un interessant pacte unitari inicial, encapçalat per ERC i posteriorment un pacte d´esquerres, dels primers a la comarca, entre ERC i PSC fins el dia d´ahir, amb resultats sorprenents, com en són mostra haver esdevingut el segon pol econòmic i de creació de llocs de treball de la comarca, com ho demostra haver omplert les parcel·les del polígon de Cal Vidal i de la Sala, amb una UBIC amb més de 130 adherits, fruit del dinamisme i el suport municipal, com somnis fet realitat com la promoció d´habitatge públic, les gestions per la compra de les 13 hectàrees de Cal Pons, per posar 2 exemples.
Ara , com va dir el portaveu republicà Antoni Sáez cal desitjar sort al nou alcalde, Saturnino Domínguez. Sort per desfer il·lusions a molts dels votants del PSC després d´una bona gestió que ell no en podrà defugir, i inclús podrà tallar cintes, com els projectes encarrilats anteriorment, com demà mateix podrà inaugurar oficialment el nou camp municipal de gespa artificial, i més endavant el nou CAP, la propera nova escola de música, la nova biblioteca, la nova sala polivalent,o la nova via entre la variant i l´entrada venint del geriàtric, per sota la casa de la Serra , deixant un balcó públic al nucli urbà o el desdoblament amb el traçat actual de la C-16, etc....
I no dubto que tothom , en el seu moment d´allò que al Saturnino es deleita per tallar cintes, el Ramon Solà n´estaria orgullós que es tirés endavant, com tants d´altres Puig-reigencs/ques, en línia al pacte personal.
Després d´aquesta moció, potser les no tan llunyanes eleccions municipals deixaran a cadascú allà on es mereix, i el seu esforç perquè hagin estat possibles, però a Saturnino, els seus “nous” 4 socis de CIU ja li llegiran la “cartilla”, i els “seus” del PSC-PSOE, si són coherents amb la desautorització comarcal i regional, ben aviat haurà de crear el grup mixt, ja que de no ser així, el PSC al Berguedà, sap que aquest cas, pot repercutir en alguna altra municipi, i no gaire llunyà, si no són conseqüents ben aviat, ja que a un any i mig vista, si no volen desaparèixer políticament el PSC-PSOE , en un poble catalanista com Puig-reig , sabran que cal fer.
Oi més, quan vist tot plegat, per evitar un previsible pacte CIU-PP, l´alternativa que anirà prenent força és la necessitat d´una majoria d´ERC, renovada.